SONROIG
julio 2, 2010
Veig un home que em saluda. “Adéu!”
Crec no conèixer-lo de res i li dic. “Ens coneixem?”
“Perdona?”, respòn.
“És que m’has saludat…”, dec semblar tonta.
“A tu? Ah, no! Saludava el meu amic, aquell que està parat al semàfor. Estava just al teu darrera, segurament és per això que has pensat…”
I ja no sento res més, només la sang pujant-me per les orelles.
Advertisement
